Creu Roja Sant Cugat - Rubí - Valldoreix

Tots els programes humanitaris han d'integrar la naturalesa complexa i prolongada del VIH i la sida per combatre efectivament l'epidèmia.

A fi d'abordar efectivament el que a l'Informe Mundial sobre Desastres d'aquest any es qualifica de desastre complex i prolongat, en els programes de gestió de desastres s?ha de prioritzar molt més el VIH, ja sigui en la preparació en previsió de desastres, reducció del risc o intervencions en les etapes d'emergència i recuperació.

A l'Informe, presentat a la premsa avui, 26 de juny, per la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, s?ha remarcat la necessitat que les organitzacions humanitàries, treballant en associació amb governs i comunitats locals, augmentin l'escala i l'abast dels programes de prevenció, tractament i assistència en relació amb el VIH, així com aquells destinats a combatre l'estigma i la discriminació associats al virus.

Segons ONUSIDA, gairebé 7.000 persones contrauen el VIH cada dia i, sense un canvi radical en la trajectòria de l'epidèmia, la sida seguirà causant milions de vides. Des de 1981, més de 25 milions de persones han mort de sida i, actualment, 33 milions viuen amb el VIH.

El VIH és un desastre per molts motius. Als països més afectats de l'Àfrica subsahariana on les taxes de prevalença ascendeixen al 20 per cent, els èxits en termes de desenvolupament es van veure menyscabats i l'esperança de vida es va reduir a la meitat. En el cas dels grups marginats ?consumidors de drogues per via intravenosa, treballadors del sexe i homes que mantenen relacions sexuals amb homes? les taxes mundials van en augment.

Tot i així, aquests grups solen ser objecte d'estigma i penalització i tenir poc o cap accés a serveis de prevenció i tractament. Els desastres naturals i provocats per l'ésser humà interrompen els serveis bàsics, exacerben altres factors de propagació de l'epidèmia i poden augmentar la vulnerabilitat a la infecció del VIH. Els qui viuen amb el VIH formen part dels grups més vulnerables en situacions de crisis o desastre però, a la vegada, tenen molt a oferir i la seva participació plena és crucial per combatre l'epidèmia.

?L'Informe Mundial sobre Desastre d'aquest any és el primer que se centra en una malaltia i per un bon motiu. Indubtablement, per a les societats de l'Àfrica subsahariana destrossades pel virus i per a nombrosos grups marginats del món sencer als quals es deixa sols enfront de la mort, la malaltia i la indigència, el VIH és un desastre?, ha explicat Markku Niskala, Secretari General de la Federació Internacional, i ha afegit: ?La comunitat humanitària ha d'afrontar el repte del VIH, sobretot en el context dels altres reptes que comporten el canvi climàtic, la migració i la cultura de violència que impera en moltes societats.?

A l'Informe no només s'analitza l'enorme cost econòmic, social i intel·lectual del VIH i la sida, també es detallen els grans reptes que planteja l'epidèmia a governs, organitzacions humanitàries i comunitats locals. El VIH ha d?incorporar-se com una qüestió transversal en totes les formes d'assistència humanitària, incloses l'atenció a la salut, la nutrició, els programes socials i de seguretat, ja sigui en operacions d'emergència o en programes de desenvolupament a llarg termini.

A l'Informe s'afirma que el VIH no s?hauria de deixar de banda a causa d'altres prioritats que semblin més importants. ?L'epidèmia del VIH i la sida és un desastre la magnitud de la qual es podria haver previngut. Ignorància, estigma, inacció política, indiferència i negació van redundar en milions de morts?, ha explicat Lindsay Knight, redactora de l'Informe Mundial sobre Desastres, i ha afegit: ?L'Informe acaba amb els mites sobre aquests ?altres' que propaguen el VIH, és a dir, refugiats, migrants i persones que fugen de la pobresa i els conflictes armats. Tots nosaltres hem de fer molt més per eradicar l'estigma. També és important reconèixer que abordar el VIH requereix una acció com més llarg termini que l'habitual intervenció enfront d'emergències però també ofereix l'oportunitat de consolidar la resiliencia i dotar de mitjans a les comunitats.?

Combatre la burocràcia, simplificar procediments, millorar la coordinació, abordar les desigualtats per consideracions de gènere i comptar amb la participació de les comunitats locals, i en particular amb la dels qui viuen amb el VIH, són algunes solucions que es proposen a l'Informe per millorar l'eficàcia i l'eficiència dels programes sobre VIH.

A més, s'examinen temes com una millor preparació en previsió d'emergències, la reducció del risc i ulteriors investigacions sobre l'impacte del VIH de les persones que viuen en zones exposades a desastres.

L'últim capítol tracta del finançament dels programes sobre VIH i es detallen mesures correctives que podrien prendre els governs donants i altres associats. ?Necessitem diners intel·ligents i no forçosament cada vegada més diners?, ha explicat el Dr. Mukesh Kapila, Representant Especial de la Federació Internacional, i copresident de l'Aliança Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja contra el VIH.

?La retòrica de la donació i l'associació idònies ha de posar-se en pràctica plenament. Cal reduir encara més l'ajuda condicionada i amb fins determinats, ajuda que amb freqüència és cara, a curt termini i no s'ajusta a les necessitats locals. El finançament de la lluita contra el VIH ha de basar-se en proves, orientar-se per resultats i arribar més ràpid i plenament als qui la necessiten. Fer menys seguirà costant vides.?

A més, l'Informe Mundial sobre Desastres inclou una secció sobre estadístiques dels desastres i anàlisis de les tendències mundials, proporcionats pel Centre d'Investigació sobre Epidemiologia dels Desastres (CRED per la seva sigla en engonals) amb seu a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica).

Globalment, el 2007, el nombre de desastres va ser lleugerament inferior i aquests molt menys mortífers que en anys anteriors però el número total de damnificats per desastres naturals ?inclosos desastres geofísics, inundacions, tempestes i sequeres? es va disparar respecte a 2006.

? El 2007, es van registrar 405 desastres naturals a tot el món; el 2006 se n?havien registrat 423. Malgrat que, segons la informació rebuda, el nombre de morts (16.679) va ser el més baix de la dècada, el nombre de damnificats per desastres va ascendir a 201 milions, és a dir, es va produir un augment del 40 per cent respecte a l'any anterior.

? En canvi, el número i l'impacte dels desastres tecnològics, que inclou accidents industrials, de transport i altres estructures, va ser el més baix en una dècada.

? Es van registrar un total de 252 desastres tecnològics; el nombre de morts va disminuir xifrant-se en 6.488 i el nombre de damnificats, 47.000 segons la informació rebuda, s?ha produït una disminució significativa del 70 per cent respecte el 2006.

? El total de morts en desastres tant naturals com tecnològics (23.167) també va ser el més baix en una dècada i molt inferior a la mitjana d'aquesta última, que es xifra en 113