Creu Roja Sant Cugat - Rubí - Valldoreix

Conferència al Trade Center, de Sant Cugat del Vallès
Història, present i futur de l'acció humanitària de la Creu Roja a Catalunya.

Davant d'un auditori de més de 125 persones del món cívic, econòmic i social de Sant Cugat, el president de la Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès, va fer balanç de les línies de treball de l'organització.

El president de la Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès, acompanyat del vicepresident primer, Antoni Aguilera, va impartir dijous, 10 de desembre de 2009 la conferència sobre la Història del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i la Creu Roja a Catalunya avui a l'aula d'extensió universitària per a la gent gran del SC Trade Center, de Sant Cugat del Vallès.

Durant l'acte, en el qual hi han acudit més de 125 persones del món empresarial, cívic i social de la ciutat vallesana, Marquès ha fet un repàs dels 150 anys d'història de l'organització humanitària més gran del món, amb més de 120 milions de persones voluntàries i present a 186 països, des de la seva cració de la mà del suís Henry Dunant fins avui.

Marquès s'ha referit a la Batalla de Solferino, el 24 de juny de 1859, com el punt d'inici d'aquest moviment humanitari universal que va nèixer amb la voluntat de crear societats de socors de voluntariat per cuidar els ferits en temps de guerra o en cas de desastre natural i de dotar-se d'eines jurídiques per a la seva protecció i que més endavant raurien en els Convenis de Ginebra i el seu protocol addicional.També s'ha fet un descripció dels primers òrgans de direcció de la Creu Roja, com el Comitè dels Cinc creat a Ginebra el 1863, i dels actuals membres i accions del Moviment, format pel Comitè Internacional de la Creu Roja (creat el 1863), les diferents Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, i la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (establerta al 1919).

Història, present i futur de la Creu Roja a Catalunya
Tot seguit, s'ha fet un repàs de l'acció de la Creu Roja a Catalunya. El primer Comitè local català de la Creu Roja es va constituïr a Barcelona el 3 de juliol de 1872, al Saló de descans del Gran Teatre del Liceu. Ara, 136 anys més tard, la Creu Roja remarca la seva vocació d'utilitat pública, amb presència a 162 punts del territori, més de 15.000 persones voluntàries, 1.300 persones de l'equip tècnic, prop de 178.500 persones i empreses sòcies i 809.000 persones ateses el 2008 en els diferents programes. En definitiva, la Creu Roja a Catalunya aglutina un potencial humà de més d'1 milió de persones.

En la seva intervenció, Marquès ha volgut incidir en la tasca i participació del voluntariat, la visió local i internacional de les intervencions que realitza, amb qualitat, innovació i igualtat, que aposta per les noves tecnologies al servei de les persones i que fa una gestió vinculada a la transparència i rendició de comptes en el seu treball diari en xarxa amb els col.lectius atesos, des de la prevenció, però també en l'emergència, en aliances amb les administracions, el sector empresarial i el Tercer Sector.

Tot seguit, s'ha volgut posar ènfasi especial en l'actuació específica que està realitzant l'entitat per fer front a les conseqüències socials de l'actual conjuntura econòmica a través de la distribució d'aliments, dels programes d'ocupació, dels projectes de proximitat i la distribució de més de 8.000 kits de suport social per a més de 14.000 persones el 2009.

Finalment, davant la situació actual de vulnerabilitat creixent, amb nous perfils que s'incorporen a l'exclusió social, s'han abordat diversos eixos estratègics actuals i de futur immediat de l'acció de la Creu Roja que, d'una banda, permeti el treball de continuïtat amb els col.lectius atesos tradicionalment, i de l'altra, el desenvolupament de programes i projectes nous que minimitzin situacions transitòries d'exclusió. Aquests eixos passen per l'ocupació i el foment de la inserció socialaboral i l'accés al mercat de treball, la renovació del compromís solidari cap a les persones immigrades -a través de la primera acollida, el suport a la integració o les actuacions d?emergència social-, les noves tecnologies al servei de les persones -com el projecte SIMAP o la teleassistència mòbil per a víctimes de violència de gènere-; la formació per al reforç curricular o professionalitzada.