Creu Roja Sant Cugat - Rubí - Valldoreix

Quan es tracta de valorar la seva vida, només un 38,7% de les famílies enquestades manifesten estar satisfetes amb la seva vida, una dada que contrasta amb el 74,7% corresponent a la població general.

Quant al perfil de les famílies, el més freqüent és el format per una parella amb fills i filles (58,2%), però ho és amb un pes molt de menor que en el conjunt de les famílies espanyoles (80%), en tant que es dona una presència molt major de famílies amb nucli monoparental, sobrerepresentades respecte a la seva presència en la població general. El percentatge d'aquesta mena de família és 19 punts percentuals superior entre la població atesa per CRE. Les encapçalades per dones són un 34,5% i les encapçalades per homes un 4,5%. La major presència d'aquesta mena de famílies entre les ateses per Creu Roja ja mostra que es tracta d'una organització familiar especialment vulnerable.

Les famílies extenses (amb presència de persones no pertanyents al nucli de pares, mares i fills i filles) representen el 22,9% En la majoria dels casos, la formació d'una família monoparental és la conseqüència d'una separació, o divorci, però en alguns casos es tracta, a més, de dones víctimes de violència de gènere. La constitució de famílies extenses respon a una estratègia de supervivència a causa de les dificultats que travessen, que els permeten compartir recursos econòmics, materials, emocionals i reproductius entre els membres adults, alleugerint la sobrecàrrega de les dones que encapçalen les llars amb nucli monoparental.

D'altra banda, el 92% dels nens i nenes de la població analitzada viuen en situació de pobresa infantil. La taxa per al conjunt de la població és del 28,7%.

La criança té associades despeses bàsiques relacionats amb l'alimentació, l'educació, la salut o l'abric, així com altres despeses extraordinàries. Els discursos de les persones que han participat en els grups focals que inclou la recerca coincideixen a subratllar un increment substancial del cost de la criança. Els majors increments s'han donat en aliments, habitatge, despeses de subministraments i despeses extraordinàries, la qual cosa provoca restriccions en l'alimentació que no es refereixen tant a la falta d'aliments, sinó a la repetició de menús i a privar-se d'aliments importants com la carn o el peix, alguna cosa que preocupa les famílies per les mancances que comporta. També s'assenyala la falta d'accés a mitjans de transport, internet, ordinador o altres dispositius mòbils, amb la implicació que això suposa per a l'educació.

L'ocupació i les condicions laborals d'aquestes famílies destaquen per la baixa quantitat i la baixa qualitat del treball. Les dades de precarietat laboral i desocupació són alarmants. El 40% de les persones enquestades que estan treballant ho fan menys de 20 hores setmanals.

Pel que fa a les condicions materials de vida, les famílies ateses per Cruz vermella se situen 33,1 punts per sota de la població general. La seva renda és molt inferior i el 93,4% tenen dificultats mitjanes o altes per a arribar a fi de mes. Un dels factors que més defineixen aquesta situació és l'habitatge. Les famílies dediquen de mitjana un 47,1% dels seus ingressos als costos associats a aquesta, 7 punts per sobre de la taxa de sobrecàrrega del cost de l'habitatge.

El risc de pobresa i exclusió (90.2%) reflecteix una situació de molta major vulnerabilitat que el del conjunt de la població espanyola (20,4%, segons la ECV-2022) A més, el 59,4% de les llars es troba en situació de manca material severa, augmentant quan es tracta de famílies monoparentals (67,2%) i arribant a suposar 7 de cada 10 famílies quan es tracta de les formades per una mare i els seus fills i filles.

En la dimensió relativa a l'educació, els indicadors de la població atesa són inferiors als que obté la població general, destacant l'abandó primerenc de la formació (46,3% enfront de 13,3%),

La puntuació obtinguda en la dimensió de governança i drets bàsics és, per contra, molt superior a la de la població general (153,48 enfront de 100). Igual que l'obtinguda en la dimensió de medi ambient. Aquestes dades, units a la baixíssima participació social i política de les persones ateses configuren un panorama preocupant. Encara que és necessari indagar més sobre les raons d'aquests resultats, una de les hipòtesis que sembla més plausible és la de la precarietat. L'apressant dels problemes quotidians desenfoquen probablement l'entorn i allunyen aquestes temàtiques de la seva esfera motivacional. D'altra banda, la falta de participació és, en si mateixa, un element clau en el risc d'exclusió social.