Creu Roja Sant Cugat - Rubí - Valldoreix

La directora de l'àrea d'Ocupació de Creu Roja Espanyola, Maika Sánchez, explica que “es va sol·licitar aquesta recerca des del Pla d'Ocupació perquè tenim la comesa de millorar l'ocupabilitat dels sectors més vulnerables i el seu manteniment en una ocupació en condicions dignes Avui dia sabem que el segment més ampli de persones en pobresa són els anomenats “treballadors pobres”, és a dir persones els ingressos de les quals no els permeten superar el llindar de pobresa. Entre aquestes persones hi ha una part molt important de dones ocupades en l'àmbit de les cures”.

Creu Roja té un especial interès en l'actual debat social i polític sobre la necessitat de remodelar el sistema de cures, per una doble perspectiva : d'una banda com a entitat que treballa diàriament amb les persones i sectors socials que requereixen cures i coneix les seves necessitats, com a proveïdora de serveis de cura, i, per un altre com a entitat que proporciona un acostament a l'ocupació a persones també vulnerables que treballen en el sector de cures.

Creu Roja va començar a treballar en l'àmbit de l'ocupació en un moment en el qual l'aquest era el “factor clau” per a impulsar la inclusió social. No obstant això, anys després, i malgrat la seva importància, el sector i les persones que s'empren en les cures estan fortament invisibilitzades i escassament valorades. La precarietat, desregulació, falta de professionalització i desprotecció de les treballadores les converteix en un sector altament vulnerable i impedeix el desenvolupament de cures de qualitat.

De totes les dones que participen en el Pla d'Ocupació de Creu Roja, , un 26% han aconseguit inserir-se en el sector de les cures, percentatge que puja fins al 41% en el cas de dones migrants.

Segons es recull en la recerca, el sector està fortament feminitzat amb un percentatge mitjà del 11,8% sobre el total de les dones ocupades en tot el país, mentre que només aconsegueix el 1,4% en el cas dels homes vinculats al sector sobre el percentatge total d'ocupats a nivell nacional. L'estudi recull informació de diferents fonts, entre elles nombroses entrevistes a persones i agents del sector, dades de l'Enquesta de Població Activa i de l'Institut Nacional d'Estadística, entre altres.

Pel que fa a grups d'edat, el relleu generacional en aquest àmbit està en risc segons es desprèn de l'estudi, que recorda que el nombre d'afiliacions ha disminuït gradualment en el cas de dones joves, de 30 anys d'edat o menys, mentre que va experimentar un creixement en persones de 50 anys o més.

Propòsit de la recerca
La recerca, secundada per l'Administració Pública a través del 0,7% de l'IRPF ,se circumscriu al sector de les cures com a treball remunerat, per a tenir una perspectiva de l'evolució i situació actual del sector tenint en compte que el sector se sustenta sobre tres de les desigualtats amb major impacte social: la classe, el gènere i l'origen. I d'aquesta forma, identificar els elements que contribuirien a avançar en la seva professionalització i dignificació.

Malgrat la seva importància, les activitats de cura, es troben fortament invisibilitzades i escassament valorades a nivell social, la qual cosa es relaciona amb imaginaris que ho associen a un treball per al qual es creu que les dones tenen capacitats innates, reforçant la idea que no és necessària una formació específica i reduint-los a ocupacions poc qualificades amb escasses possibilitats de promoció i als quals s'atribueix un fort component vocacional.

El denominador comú són precàries condicions com a informalitat en la contractació, temporalitat, jornades parcials, flexibilitat horària, ritmes intensius de treball, baixos salaris i escasses possibilitats de mobilitat; tots ells factors que incideixen en la seva vulnerabilitat, accentuant la seva pobresa i indefensió per a exercir els seus drets, com per exemple el no reconeixement de possibles malalties laborals i problemes de salut associats.

A tot això se sumen altres problemes com les dificultats per a la conciliació, la indefinició de tasques, la necessitat de pluriocupació per a arribar a final de mes, la discriminació, l'assetjament sexual, els maltractaments i els abusos, entre altres.

La falta d'atractiu de l'ocupació en el sector atreu en general a les persones amb més dificultats per a accedir a altres sectors del mercat laboral, especialment dones migrants, la qual cosa constitueix la seva porta principal d'entrada a la precarietat.

Molts testimoniatges abunden en la precarietat i indefensió de les treballadores: “la senyora, per a cridar-me, caminava amb un xiulet d'àrbitre”; o “juguen amb la nostra por al fet que ens tirin, al fet que no tenim papers, al fet que després ens costarà trobar un altre treball, quan som el manteniment de les nostres famílies”. Altres testimoniatges afirmen “Som dones pobres que serem usuàries del servei de la Dependència, encara més pobres que les usuàries que atenem ara”.

L'estudi subratlla els importants avanços legislatius i de millora dels drets de les dones treballadores dels serveis de la llar (Conveni 189 OIT, Reial decret llei 16/2022), que han suposat un progrés important en la dignificació, una millora en la consideració de les treballadores i un avançament per a la seva professionalització.

Però recorda que encara queda molt camí per recórrer per a dignificar i reconèixer el treball de la cura, que està desregulat i presenta grans diferències territorials.

Recomanacions
La recerca conclou en la necessitat que, pel que fa a l'agenda pública, s'ampliï la inversió en els serveis infantils i de llarga durada per a assegurar la participació de les dones en el mercat laboral i aconseguir que la labor de cuidar sigui una elecció i no una obligació.

També sosté la necessitat d'impulsar noves formes de coordinació entre els sectors públics, privat mercantil, la societat civil i organitzacions del tercer sector per a la provisió de les cures i, d'altra banda, ampliar i avançar en drets i garanties per a crear ocupacions decents i de qualitat.

En el que, a la professionalització del sector, l'estudi suggereix la definició d'un catàleg d'ocupacions, delimitant les tasques, les competències i el mínim de formació requerit en cada cas, i reconèixer els riscos específics per a la salut: per exemple, la càrrega de pesos; els moviments repetitius; el consum de psicofàrmacs i l'absència d'equips de protecció, entre altres coses.

La millora salarial del sector, la seva equiparació a uns altres de similar nivell de formació i promoure la qualificació professional són uns altres dels reptes que afronta la remodelació del sector i que recull la recerca.

A aquest respecte recomana el desenvolupament d'itineraris formatius; la promoció de carreres professionals; la millora de l'accés a la formació; afavorir l'acreditació de competències professionals i impulsar xarxes de suport mutu i espais d'autocura.